Mi Vecino Totoro
Director: Hayao Miyazaki
Any: 1988
Nota: 7
‘Mi vecino Totoro’ relata la història d’una família japonesa que es trasllada al camp els anys 50. Les dues filles, Satsuki i Mei, ensopeguen amb un esperit del bosc a qui anomenaran Totoro i amb el qual entaularan una amistat. Al llarg de la seva estada a la casa de camp, el pare, un professor universitari, estimula constantment la imaginació de les seves filles amb rondalles i històries màgiques sobre follets, fantasmes i esperits protectors de les llars, mentre la mare es troba malalta a l’hospital.
En aquesta ocasió Hayao Miyazaki ens catapulta a una història rural on tornen a aparèixer els esperits del bosc, una constant en la seva obra. La pel·lícula, malgrat estrenar-se ara en les nostres sales, data de 1988 i és un document interessant per a aquells adults que es van rendir als encants del director nipó amb autèntiques obres mestres del cinema d’animació com són ‘El viaje de Chihiro’ o la ‘Princesa Mononoke’. Miyazaki construeix un relat ple d’imaginació i ingenuitat que ens torna a atrapar si bé no acaba assolint els nivells d’excelència mostrats en altres moments de la seva prolífica filmografia. Dóna la sensació que la pel·lícula, en aquest cas, sí que va ser concebuda només per al públic infantil i no tant amb una doble lectura apta també per a paladars adults. Val a dir, però, que els nens i nenes assistents a la sala no van parar de riure i entusiasmar-se durant la projecció amb uns personatges rodonets, graciosos i molt expressius. Bravo!

Pep Garrido
Skunk Anansie