Arxiu perjuny, 2009

Cinema: ‘Tetro’

{ 30 juny 2009 @ 2:00 } · { Cinema }
{ Feu un comentari }

Tetro
Director: Francis Ford Coppola
Int:  Vincent Gallo, Maribel Verdú
Nota: 6,5

‘Tetro’ arribava a les nostres pantalles envoltada d’opinions ben disperses des del mateix dia en que es va projectar al passat Festival de Cannes. No hi ha dubte que aquest nou projecte de Francis Ford Coppola era un dels més esperats per la magnitud de l’artista que el signa. La cinta explica la història d’una família que oculta un terrible secret que l’ha acabada destruint tot i que el film també és una personal reflexió sobre l’art de la creació artística.

Val a dir que ‘Tetro’ és, potser, l’obra més personal del cineasta d’ascendència italiana. El director d’ ‘Apocalypse Now’ torna a donar mostres del seu interès per aproximar-se al públic més minoritari amb una producció de metratge llarg  (més de dues hores) i ritme lent. És precísament aquest excés de metratge el que fa caure a l’autor en alguns moments en la pura especulació donat que l”argument, si bé té un gir final impactant, resulta un pèl previsible. D’altra banda, les llicències poètiques resulten en alguns moments fredes si bé utilitza el cada cop més freqüent recurs d’alternar el blanc i negre amb el color per separar realitat de ficció.

El més destacable d’aquesta pel·lícula és una Maribel Verdú que es torna a revelar com l’actriu més en forma del cinema espanyol (per quan un Goya?). El contrapunt interpretatiu el dóna una mal aprofitada Carmen Maura que es passeja pel film com un elefant sense rumb.

En resum, no és la millor obra de Coppola, però no se li pot retreure que a la seva avançada edat tingui encara el carisme i talent suficent per arriscar i no sortir-ne del tot mal parat.

‘Cosmic Egg’, el nou disc de Wolfmother es publicarà al mes de setembre

{ 29 juny 2009 @ 15:32 } · { Llançaments discogràfics, Notícies }
{ Tags: , , } · { Comentaris (2) }

El cantant de Wolfmother, Andrew Stockdale, ha revelat detalls del nou àlbum de la banda australiana. Després de la separació del grup l’any passat, Stockdale ha reclutat tres nous membres, amb els quals ha estat treballant en nous temes en els estudis Sound City de Los Angeles. “Estem gairebé a punt”, comenta Stockdale en una entrevista concedida a New Musical Express. “Tinc 18 cançons. Esperem que l’àlbum surti al setembre”.

Stockdale també reconeix que sempre va tenir la intenció de continuar utilitzant el nom de Wolfmother, fins i tot després de la ruptura. “Abans que els altres nois ho deixessin ja havia escrit tots aquests temes per a Wolfmother”, explica i afegeix que “tocar-les amb un altre nom em semblava una mica ridícul i em vaig dir: . per què no continuar?”.

Stockdale i els seus nous companys han completat practicament la continuació del disc homònim que va significar el debut discogràfic de Wolfmother el 2006. El segon llarga durada es titularà ‘Cosmic Egg’. Stockdale va apostar per aquest nom perquè “vaig fer un curs de ioga i una de les postures que estàvem aprenent es deia’Cosmic Egg’, i vaig pensar que s’adeia amb el que volia donat que significa postura fetal”.

Lectures: ‘La senda del perdedor’

{ 26 juny 2009 @ 2:00 } · { Lectures }
{ Tags: } · { Comentaris (6) }

La senda del perdedor
Charles Bukowski
Editorial Anagrama

‘La senda del perdedor’ és una novel·la autobiogràfica, contundent que ens mostra una visió ben allunyada del divinitzat «Somni Americà» i que se centra en la visió dels humiliats: la infància, adolescència i joventut d’Henry Chinaski, a Los Àngeles, durant els anys de la Depressió i la Segona Guerra Mundial. Un pare brutal que cada dia fingeix acudir puntualment al treball perquè els seus veïns no sospitin que està en atur; una mare apallissada pel pare, que no obstant això està sempre de la seva part; un oncle a qui busca la policia; un món de caps, de superiors atemorits per altres superiors. El jove Chinaski  ha d’aprendre les regles implacables d’una duríssima supervivència. En aquest llibre inoblidable, escrit amb una absència total d’il·lusions, es transparenta, evitant la l’autocompassió, una estoica fraternitat amb tots els chinaskis, tots els perdedors de l’«altra Amèrica» dels patis del darrere, els bars sòrdids, les oficines d’atur, les prostitutes…

Charles Bukowski (1920-1994) va ser un autor prolífic, va escriure més de cinquanta llibres, incomptables relats curts i multitud de poemes. Sovint s’esmenta la seva influència en autors contemporanis i el seu estil s’imita freqüentment . Va morir de leucèmia el 1994, a l’edat de 73 anys. Avui dia se’l considera un dels grans escriptors americans i símbol del “realisme brut” i la literatura independent.

Una novel·la autobiogràfica, contundent com un precís *uppercut, que ens mostra una visió ben distinta del «Somni Americà», una visió «des de baix», des dels calcigats i humiliats: la infància, adolescència i joventut d’Henry *Chinaski, a Los Àngeles, durant els anys de la Depressió i la Segona Guerra Mundial. Un pare brutal que cada dia fingeix acudir puntualment al treball perquè els seus veïns no sospitin que està en atur; una mare apallissada pel pare, que no obstant això està sempre de la seva part; un oncle a qui busca la policia; un món de caps, de superiors *aterrorizados per altres superiors. El jove *Chinaski alguna cosa així com un germà *paria de *Holden *Cauldfiel, el dolç heroi de *Salinger en *The *Catcher *in *the *Rye (al que *Bukowski sembla al·ludir en el títol original *Ham *on *Rye ha d’aprendre les regles implacables d’una duríssima supervivència. En aquest llibre inoblidable, escrit amb una absència total d’il·lusions, es transparenta, evitant la *autocompasión, una estoica fraternitat amb tots els *chinaskis, tots els *underdogs de la «altra Amèrica» dels patis del darrere, els bars sòrdids, les oficines d’atur.

r5asktnpew

{ 25 juny 2009 @ 16:36 } · { Notícies }
{ Feu un comentari }

r5asktnpew

Crítica: ‘Farm’

{ 25 juny 2009 @ 2:00 } · { Crítiques de discos }
{ Tags: , } · { Feu un comentari }

Farm
Dinosaur Jr
Any: 2009
Nota: 8

Dinosaur Jr tornen després de només dos anys de silenci des que el 2007 publiquéssin ‘Beyond’ que posava punt i final a una dècada d’absència provocada per les desavinences entre els dos gallets del grup: John Mascis i Lou Barlow. A ‘Farm’, els d’Anherm tornen a exhibir una facilitat pasmosa a l’hora de compondre grans cançons de rock que deixen a molts amb la boca oberta. Sense trencar amb l’estil dinosàuric de guitarres noise i melodies pop, el trio signa un treball amb fantàstiques cançons com ‘I Want to Know’, ‘Over it’, ‘Friends’ o l’enganxosa ‘Imagination Blind’ que clausura el disc amb mestria.

Al llarg de tot el disc trobem l’equilibri perfecte entre dos compositors excel·lents que continuen en estat de gràcia i que han sabut aparcar les disputes internes per sumar. Barlow fa una feina meravellosa al baix i John Mascis ens deixa sense alè amb solos punyents i quilomètrics. Tots dos es complementen a la perfecció i el resultat és un disc fresc, que sona amb personalitat i fora de modes revivalistes que ja cansen. Dinosaur Jr són uns clàssics moderns. S’ho han guanyat a pols.

« Entrades anteriors
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.