Javier Mariscal
“Mariscal a la Pedrera”
Fins al 31 de gener de 2011
M. Costas
Una exposició de Mariscal en un bloc suposadament contracultural? Ai ecs! Sí, això segurament és el que diran arrufant el nas alguns dels lectors habituals més puristes d’aquest Delirium. Doncs sí: una autèntica exhibició de personalitat, talent i, per sobre de tot, llibertat és el que es pot veure en aquesta mostra de les obres del valencià establert a Barcelona des dels anys setanta.
Perquè Mariscal sempre ha fet el que li ha donat la gana, i això no té preu. Des dels seus inicis en el còmic amb els col•legues del Rrollo enmascarado (vegeu la crònica de Barcelona era una fiesta en aquest mateix bloc) fins als seus flirtejos amb el cinema, passant per la postmodernitat, les làmpares i els sofàs, el cobi, les instal•lacions, les coberteries que donaven amb el diari, els teixits i qualsevol altra cosa imaginable i, per tant, dissenyable. Una trajectòria coherent, en què mai ha deixat de ser ell mateix per més calés que li posessin a les butxaques.
Una de les facetes que li desconeixia i que m’ha semblat més interessant és la de creador de tipografies, totes fetes a mà. Els bojos del disseny gràfic saben la disciplina i l’exactitud que requereix l’art de crear fonts, i Mariscal ha sabut portat aquest art al seu terreny naïf i lúdic, és clar.
Penjaria una làmina de Mariscal al menjador de casa? Probablement no. No combrego amb l’estètica ni amb les temàtiques d’aquest creador. Però sí amb les seves actituds. Sí amb la democratització del disseny que va abanderar anys enrere, i amb la gamberrada majúscula de clavar un gos d’atura cubista com una estaca en el cor d’uns jocs olímpics, per naturalesa la manifestació suprema d’allò políticament correcte. Guau.
