Exposicions: ‘Mariscal a la Pedrera’

Javier Mariscal
“Mariscal a la Pedrera”
Fins al 31 de gener de 2011

M. Costas

Una exposició de Mariscal en un bloc suposadament contracultural? Ai ecs! Sí, això segurament és el que diran arrufant el nas alguns dels lectors habituals més puristes d’aquest Delirium. Doncs sí: una autèntica exhibició de personalitat, talent i, per sobre de tot, llibertat és el que es pot veure en aquesta mostra de les obres del valencià establert a Barcelona des dels anys setanta.

Perquè Mariscal sempre ha fet el que li ha donat la gana, i això no té preu. Des dels seus inicis en el còmic amb els col•legues del Rrollo enmascarado (vegeu la crònica de Barcelona era una fiesta en aquest mateix bloc) fins als seus flirtejos amb el cinema, passant per la postmodernitat, les làmpares i els sofàs, el cobi, les instal•lacions, les coberteries que donaven amb el diari, els teixits i qualsevol altra cosa imaginable i, per tant, dissenyable. Una trajectòria coherent, en què mai ha deixat de ser ell mateix per més calés que li posessin a les butxaques.

Una de les facetes que li desconeixia i que m’ha semblat més interessant és la de creador de tipografies, totes fetes a mà. Els bojos del disseny gràfic saben la disciplina i l’exactitud que requereix l’art de crear fonts, i Mariscal ha sabut portat aquest art al seu terreny naïf i lúdic, és clar.

Penjaria una làmina de Mariscal al menjador de casa? Probablement no. No combrego amb l’estètica ni amb les temàtiques d’aquest creador. Però sí amb les seves actituds. Sí amb la democratització del disseny que va abanderar anys enrere, i amb la gamberrada majúscula de clavar un gos d’atura cubista com una estaca en el cor d’uns jocs olímpics, per naturalesa la manifestació suprema d’allò políticament correcte. Guau.

2 comentaris »

  1. outsider Diu:

    Jajajja! M’encanta Costas! Sobretot quan t’acomiades!

    Que consti que al Delirium hi caben moltes coses. Però el dia que em vinguis amb un cd de la Shakira te’l foto pel cap!

    • Montse Diu:

      No seré jo qui ho faci…

      Però va en sèrio, l’expo val la pena, no artísticament però sí conceptualment, t’ajuda a explicar-te moltes coses que han passat en aquest país en els darrers 30 anys.


{ Sindicació RSS per els comentaris d'aquesta entrada} · { TrackBack URI }

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.