Delirium Tremens

Franz Ferdinand
5/12/2009
Pavelló Olímpic
(Badalona)

La plana major de Delírium Tremens es va desplaçar a Badalona per veure el directe de Franz Ferdinand al Pavelló Olímpic. Alguns teníem dubtes sobre la solvència dels de Glasgow més enllà del que ja sabíem: estan en possessió d’una gran col·lecció de hits que de ben segur ens farien ballar. Els dubtes apareixien a l’hora de saber si seria el que es coneix com un ‘concert especial’. I ara, unes hores més tard de viure’l, només puc dir que és una de les millors actuacions que he vist en anys. No només per l’indubtable ganxo de les seves cançons sinó pel carisma que desprenen els escocesos damunt de l’escenari. La perícia que mostren en totes les interpretacions esprement el suc a cada composició i fent-la única resulta magistral. Dissabte a la nit Franz Ferdinand van demostrar que són un mestres del directe i que ja són sense cap mena de dubte una de les bandes hegemòniques de la dècada. Ni Strokes, ni Editors, ni Interpol. FRANZ FERDINAND.

El concert va comptar amb uns teloners que van complir a la perfecció la funció d’escalfar motors. The Phenomenal Handcap Band van interpretar la seva particular proposta basada en l’hedonisme musical dels anys 70 i van deixar el públic ben toníficat per afrontar el plat fort de la nit.

Després d’una espera més llarga del que estava previst, els Franz Ferdinand apareixien sobre l’escenari entre una explosió de felicitat del respectable. Des del mateix instant en que sonaven els primers acords de ‘No You Girls’, Alex Kapranos va demostrar que és un monstre escènic i que porta això a la sang. El carismàtic cantant no va parar en tota la nit d’estimular el públic, de fer-lo participar de forma espontània i divertida però al mateix temps sense oblidar-se del seu paper que no és altre que interpretar les cançons a la perfecció amb aquesta veu tan personal i ben posada que té.

Després d’aquest primer ‘punch’, els FF van repartir una sèrie de cops guanyadors amb hits incontestables. ‘Michael’, ‘Do You Want To’, ‘What She Came For’, ‘Can’t Stop Feeling’, ‘Dark Of The Matinee’, ‘Live Alone ‘o ‘The Fallen’ es van succeir per portar-nos a un dels primers clímax de la nit amb l’electrònica interpretació de ’40 Feet’ que ens va deixar a tots amb la boca oberta i amb les mans aixecades al vent. Era una eufòria inexplicable.

Sense gaire temps per respirar i amb un Nick McCarthy molt actiu a la guitarra el concert va escometre una segona tanda de grans temes que ens van fer saltar. L’incontesable ‘Take Me Out’ va fer embogir a tothom i el Pavelló Olímpic de Badalona va tremolar convertint-se en una improvisada sala de festes on la gent ballava, cantava i saltava al son d’aquests cracks de la música.

En la recta final del primer tram del concert, un altra bomba de rellotgeria com és l’encomanadissa ‘Ulysses’ i la genial ‘Outsiders’, que en directe va sonar més bruta i funky que l’original. Però el millor d’aquest moment va arribar al final, quan els quatre integrants de la formació van tocar els acords percussius del tema amb una enorme energia i un ritme increïble regalant-nos una batucada que va contagiar la sala i va rematar una primera part perfecta en tots els sentits.

Després d’un breu lapsus, els quatre artistes van tornar a pujar a l’escenari per a tocar ‘Tell Her Tonight’, seguida de ‘This Fire’, una metàfora bastant indicada del que estava succeint  en aquells moments. I per acabar, un esplendorós tram final amb aquesta meravella electrònica que és ‘Lucid Dreams’. Aquí els de Glasgow van tornar a demostrar que són la banda més en forma del panorama amb una interpretació perfecta dominant els tempos de la cançó, portant-la pels camins de l’experimentació i convertint-la en una obra mestra del directe. El seu electrònic i extens final va servir perquè els escocesos s’esplaiessin amb un llarg moment àcid, techno, sintètic i molt ballable, que va servir perquè cadascun dels integrants s’anés acomiadant d’un en un, fins a acabar d’una manera espectacular i increïble.

Poc després van haver de sortir a saludar un públic que es trobava rendit als seus peus. Un concert inoblidable. Tota una lliçó de seducció. Són grans. Molt grans. Més del que pensàvem…