Àlbum: Troublegum
Artista: Therapy?
Discogràfica: A&M Records
Any: 1994
Era l’any 1994, el cadàver de Kurt Cobain encara estava calent i Green Day eren la nova esperança mainstream dels adolescents que anaven de rebels. I a Irlanda… a Irlanda del Nord hi plovien bombes enmig de dies tristos. Va ser en aquest context gris i auster que Therapy? van començar a fer-se un racó en l’escena underground del seu país però res feia preveure l’aparició de ‘Troublegum’, un disc sec i amarg com un gintònic. L’àlbum contenia 13 cops de puny directes a l’estómac d’una contundència i efectivitat aclaparadors. Andy Cairms, cantant i guitarrista, Fyfe Ewing a la bateria i Michael McKeegan al baix, es van convertir en el trio de moda al Regne Unit i en una de les bandes britàniques amb més tirada internacional.
‘Troublegum’ era un disc incontestable que barrejava amb absoluta mestria l’herència metal dels anys 80 liderada per Metallica amb el punk dels Ramones. A tot això caldria sumar-hi una estètica fosca i unes lletres molt dures que prenien l’herència de Joy Division però amb unes guitarres molt més pesants que les del mític grup de Manchester. Una prova d’aquesta influència sempre reconeguda pels irlandesos és el fet que ”Troublegum’ conté una versió d’Isolation, una de les cançons més carismàtiques de Ian Curtis. Val a dir que la ‘cover’ perpetrada per Therapy? és fantàstica i no desmereix en absolut l’original.
Cançons com ‘Scramager’, ‘Turn’, ‘Nowhere’ o ‘Die Laughing’ mai em deixaran indiferent. La seva potència i efectivitat són immediates i durant molt de temps va ser un dels meus discos preferits. Mentre d’altres escoltaven els edulcorats Green Day, jo preferia passar llargues estones a la meva habitació cridant aquests himnes de pura ràbia o no hi havia espai per als cabells tenyits ni les posses d’estrelleta cool.
L’impacte de ‘Troublegum’ va ser notable a mitjan anys 90. De fet, la banda va girar amb els grans participant en festivals mítics com el Monsters of Rock o Reading. El problema de Therapy? va ser que no van mantenir el nivell exhibit en aquest seu quart àlbum. El 1995 arribaria el precipitat i mediocre ‘Infernal Love’ per després signar discos dignes però discrets.
Actualment, el trio segueix en actiu tocant en sales petites, fosques i humides que és, en definitiva, l’espai que els va veure néixer a finals dels 80. Therapy? recorden a aquells obrers que un bon dia els toca la grossa i no saben què fer amb tants milions a la butxaca. Ells no havien nascut per nedar en l’abundància. El seu món sempre va ser un altre: el rock militant i de trinxera.
Les cançons
1. “Knives” (Cairns) – 1:55
2. “Screamager” (Cairns/McKeegan/Ewing) – 2:36
3. “Hellbelly” (Cairns) – 3:21
4. “Stop It You’re Killing Me” (Cairns) – 3:50
5. “Nowhere” (Cairns) – 2:26
6. “Die Laughing” (Cairns/McKeegan/Ewing) – 2:48
7. “Unbeliever” (Cairns) – 3:28
8. “Trigger Inside” (Cairns) – 3:56
9. “Lunacy Booth” (Cairns) – 3:55
10. “Isolation” (Curtis/Sumner/Hook/Morris) – 3:10
11. “Turn” (Cairns/McKeegan/Ewing) – 3:50
12. “Femtex” (Cairns) – 3:14
13. “Unrequited” (Cairns) – 3:03
Soundgarden, un dels pilars fonamentals del rock dur dels anys 90, ha anunciat el seu retorn. La banda de Seattle realitzarà una gira mundial sense especificar si anirà acompanyada de material nou. Encara es desconeix si Chris Cornell i companya visitaran el nostre país. De fet, la banda formada per Chris Cornell, Matt Cameron, Ben Shepherd i Kim Thayil no ha facilitat encara molts detalls sobre aquest possible retorn als escenaris.
El Bilbao BBK Live s’ha emporat la grossa i ha confirmat una de les seves principals armes per combatre en la seva edició de 2010, ni més ni menys que els mítics Peal Jam. Per fer l’oferta encara més atractiva, s’ha anunciat que aquesta serà l’única actuació que oferiran al nostre país durant la seva gira d’estiu, de manera que no quedarà més remei que acostar-se a Bilbao si voleu gaudir en viu la banda liderada per Eddie Veder.
Them Crooked Vultures