Posts Tagged ‘hard rock’

‘Troublegum’

Àlbum: Troublegum
Artista: Therapy?
Discogràfica: A&M Records
Any: 1994

Era l’any 1994, el cadàver de Kurt Cobain  encara estava calent i Green Day eren la nova esperança mainstream dels adolescents que anaven de rebels. I a Irlanda… a Irlanda del Nord hi plovien bombes enmig de dies tristos. Va ser en aquest context gris i auster que Therapy? van començar a fer-se un racó en l’escena underground del seu país però res feia preveure l’aparició de ‘Troublegum’, un disc sec i amarg com un gintònic. L’àlbum contenia 13 cops de puny directes a l’estómac d’una contundència i efectivitat aclaparadors. Andy Cairms, cantant i guitarrista, Fyfe Ewing a la bateria i Michael McKeegan al baix, es van convertir en el trio de moda al Regne Unit i en una de les bandes britàniques amb més tirada internacional.

‘Troublegum’ era un disc incontestable que barrejava amb absoluta mestria l’herència metal dels anys 80 liderada per Metallica amb el punk dels Ramones. A tot això caldria sumar-hi una estètica fosca i unes lletres molt dures que prenien l’herència de Joy Division però amb unes guitarres molt més pesants que les del mític grup de Manchester. Una prova d’aquesta influència sempre reconeguda pels irlandesos és el fet que  ”Troublegum’ conté una versió d’Isolation, una de les cançons més carismàtiques de Ian Curtis. Val a dir que la ‘cover’ perpetrada per Therapy? és fantàstica i no desmereix en absolut l’original.

Cançons com ‘Scramager’, ‘Turn’, ‘Nowhere’ o ‘Die Laughing’ mai em deixaran indiferent. La seva potència i efectivitat són immediates i durant molt de temps va ser un dels meus discos preferits. Mentre d’altres escoltaven els edulcorats Green Day, jo preferia passar llargues estones a la meva habitació cridant aquests himnes de pura ràbia o no hi havia espai per als cabells tenyits ni les posses d’estrelleta cool.

L’impacte de ‘Troublegum’ va ser notable a mitjan anys 90. De fet, la banda va girar amb els grans participant en festivals mítics com el Monsters of Rock o Reading. El problema de Therapy? va ser que no van mantenir el nivell exhibit en aquest seu quart àlbum. El 1995 arribaria el precipitat i mediocre ‘Infernal Love’ per després signar discos dignes però discrets.

Actualment, el trio  segueix en actiu tocant en sales petites, fosques i humides que és, en definitiva, l’espai que els va veure néixer a finals dels 80. Therapy? recorden a aquells obrers que un bon dia els toca la grossa i no saben què fer amb tants milions a la butxaca. Ells no havien nascut per nedar en l’abundància. El seu món sempre va ser un altre: el rock militant i de trinxera.

Les cançons

1. “Knives” (Cairns) – 1:55
2. “Screamager” (Cairns/McKeegan/Ewing) – 2:36
3. “Hellbelly” (Cairns) – 3:21
4. “Stop It You’re Killing Me” (Cairns) – 3:50
5. “Nowhere” (Cairns) – 2:26
6. “Die Laughing” (Cairns/McKeegan/Ewing) – 2:48
7. “Unbeliever” (Cairns) – 3:28
8. “Trigger Inside” (Cairns) – 3:56
9. “Lunacy Booth” (Cairns) – 3:55
10. “Isolation” (Curtis/Sumner/Hook/Morris) – 3:10
11. “Turn” (Cairns/McKeegan/Ewing) – 3:50
12. “Femtex” (Cairns) – 3:14
13. “Unrequited” (Cairns) – 3:03

Soundgarden anuncia el seu retorn amb una gira de concerts

Soundgarden, un dels pilars fonamentals del rock dur dels anys 90, ha anunciat el seu retorn. La banda de Seattle realitzarà una gira mundial sense especificar si anirà acompanyada de material nou. Encara es desconeix si Chris Cornell i companya visitaran el nostre país. De fet, la banda formada per Chris Cornell, Matt Cameron, Ben Shepherd i Kim Thayil no ha facilitat encara molts detalls sobre aquest possible retorn als escenaris.

El grup va néixer en Seattle a mitjan anys 80 i va assolir fama internacional en plena eclosió del grunge. La notícia del seu retorn es va donar a conèixer a través de la pàgina de Twitter de Chris Cornell. El vocalista va declarar que “La pausa de 12 anys ha acabat i la vella escola torna a estar en actiu. Els cavallers de la taula de barreges cavalquen de nou!”.

Des que el 1997 se separessin, els membres del grup han seguit camins ben diferents. Cornell ha publicat tres discos en solitari i altres tres amb Audioslave, mentre que Kim Thayil (guitarra) i Ben Shepherd (baix) van continuar amb projectes de menor renom. Matt Cameron (bateria) va fitxar per Pearl Jam.

Tot i que han seguit col·laborant junts en diferents ocasions, van arribar a un acord pel qual no usarien el nom de Soundgarden fins que no estiguessin tots reunits. Pel que sembla, aquest moment ha arribat.

Pearl Jam actuaran al Bilbao BBK Live 2010

El Bilbao BBK Live s’ha emporat la grossa i ha confirmat una de les seves principals armes per combatre en la seva edició de 2010, ni més ni menys que els mítics Peal Jam. Per fer l’oferta encara més atractiva, s’ha anunciat que aquesta serà l’única actuació que oferiran  al nostre país durant la seva gira d’estiu, de manera que no quedarà més remei que acostar-se a Bilbao si voleu gaudir en viu la banda liderada per Eddie Veder.

Els de Seattle han tornat aquest any triomfalment amb Backspacer, el seu novè àlbum d’estudi, amb el qual han demostrat que no se’ls ha oblidat això de fer bona música. Serà per tant una excel·lent oportunitat per gaudir tant dels seus grans clàssics com dels temes més recents.

El Bilbao BBK Live 2010 se celebrarà entre els dies 8 i 10 de juliol a Kobetamendi, i l’abonament complet per a les tres jornades es posarà a la venda a partir del 17 de desembre a un preu de 95 euros, oferta vàlida fins el 25 de gener. Per ara, amb aquest primer cap de cartell ja tenen prou per convèncer a molts, però tocarà estar atents per veure quins grups  més se sumen en els propers mesos.

Crítica: ‘Them Crooked Vultures’

Them Crooked Vultures
Them Crooked Vultures
Any: 2009
Nota: 8,5

Josh Homme, John Paul Jones i Dave Grohl marquen paquet. Què vull dir amb això? Doncs que estic parlant de rock & roll amb majúscules, fatxenda, groller i encantadorament psicòtic. Si Quentin Tarantino tingués una banda molt possiblement sonaria com Them Crooked Vultures, el nou projecte d’aquests tres monstres de la música. Al llarg de tot l’àlbum ens passegem per 13 talls on els riffs de guitarra de Josh Homme sonen contundents i barroers, la línia de baix de John Paul Jones fa dibuixos elegants que lliguen a la perfecció amb una base rítmica perpetrada per un Dave Grohl estel·lar. L’ex Nirvana ens recorda un cop més que quan agafa les baquetes es converteix en un autèntic psicòpata tal i com ja ens havia demostrat en el celebrat ‘Songs For The Deaf’ dels Queens Of The Stone Age. ‘Them Crooked Vultures’ és un disc de hard rock àcid i pesat en el més bon sentit de la paraula. Tot i la llarga durada de l’àlbum, no hi ha ni una sola cançó sobrera i s’escolta d’una sola tacada.

El tret de sortida és  ‘No One Loves Me & Neither Do I’ que conté un riff repetitiu i contundent que ens fa arrencar amb força per lligar amb la malcarada ‘Mind Eraser, No Chaser’. Acte seguit ens trobem amb una de les cançons més melòdiques del disc, el single ‘New Fang’ on Homme canta en un to molt insinuant i encomanadís. El registre més popie té continuïtat amb ‘Dead End Friends’ però ‘Elephants’ es converteix en un cop de puny sobre la taula que delectarà aquells que reclamin més contundència amb un riff d’homenatge al gran Jimmy Page. A ‘Scumbag Blues’ Josh Homme se surt amb un falset cínic que es queda incrustat al cervell i on John Paul Jones acompanya amb els teclats donant-li un to molt dels 70. La reflexiva ‘Bandoliers’ converteix a Homme en un Mark Lanegan improvisat prenent un registre vocal més greu i torturat. ‘Reptiles’ conté un nou riff made in QOTSA que ens fa pensar si Josh Homme és una fàbrica de ritmes infinita.

‘Interlude With Lude’ acompleix la seva funció de desengreixant i ens permet agafar aire per afrontar el tram final del disc. L’experimental ‘Warsaw…’ i la psicodèlica ‘Caligulove’ són les notes assonants que doten al disc d’una pretenció que va més enllà de fer-lo escoltable.  Els dos últims talls són magistrals: ‘Gunman’ és d’una contundència acollonant i ‘Spinning In Daffodils’ ens passa de l’èxtasi a la reflexió en un moment.

Si us agrada el rock amb un parell de collons no pot faltar a la vostra col•lecció personal. Sense cap mena de dubte.

Concert de Rocamadour i White Russians dissabte 21 de novembre a la sala Trhuman

Rocamadour i White Russians oferiran un concert conjunt el proper dissabte 21 de novembre a la Sala Trhuman de Sant Adrià del Besòs. El recinte obrirà portes a partir de les 21.30 hores tot i que les actuacions començaran a les 22 hores. El preu de compra de l’entrada és de 4 euros.

Rocamadour i White Russians són dues bandes barcelonines que interpreten rock des de prismes difernets. Els primers opten per una òptica més indie mentre que els segons firmen un hard rock d’influències més clàssiques. Per a més informació sobre aquestes dues bandes consultar els següents enllaços:

- Rocamadour
- White Russians

Més informació sobre la Sala Trhuman:
Avda. Pi i Margall, 12
08930 Sant Adrià de Besòs
Barcelona
Bus: 44, B14, B21, B25, B26, B30, B31, N2, N6, N11
Metro L2 Artigues/Sant Adrià

« Entrades anteriors
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.