Interpol
Interpol
Any: 2010
Nota: 7,5
Avui ha arribat el moment de menjar-me les meves paraules. I ho faig content perquè significa la recuperació d’un grup que havia començat la carrera de manera brillant per progressívament acabar en la mediocritat del seu darrer disc d’estudi, el soporífer ‘Our Love To Admire’. Estic parlant d’Interpol. La banda de Nova York trenca tres anys de silenci per recuperar el pols de la seva inspiració i facturar un disc homònim de qualitat notable amb moments realment inspirats.
A aquestes alçades de la història no se’ls pot demanar a Interpol un canvi de registre i per això segueixen fidels a la sonoritat que els va fer tan famosos amb un estil molt deutor de Joy Division ple d’atmosferes obscures marcades per dibuixos de baix talentosos i guitarres dissonants realment vistoses per a les oïdes del que la gran majoria denomina com a ‘rarets’.
‘Interpol’ és un disc sòlid sense grans hits però extremadament addictiu. No hi ha cap peça que sobri i s’escolta amb molta naturalitat. De fet, moltes cançons estan unides les unes amb les altres i conté bons moments com ‘Success’, ‘Lights’ o ‘Always Malaise’. Però hi ha un però que fa pujar el llistó del disc un punt. Una cançó que per si sola ja val la pena adquirir-lo. Estic parlant de ‘Safe Without’. Per mi un himne. El primer cop que la vaig escoltar no vaig poder alliberar-me de l’hipnosi que va produir en mi el ritme de bateria, com entra la guitarra i la lletra de Paul Banks a mode de mantra que actua amb un ‘crescendo’ molt efectiu. Una d’aquelles peces que mostren la utilitat de per què els reproductors de música tenen una tecla que es diu ‘Repeat’. Després arriba la baixada amb bones cançons i de les que cal destacar la cloenda titulada ‘Undoing’ on Banks canta en castellà amb un accent molt curiós i intrigant.
Perdó, demano perdó…
Anika Sade
The XX
